Malalties associades a l'obesitat

• Cardiovasculars
• Cerebrals
• Gastrointestinals
• Genitaurinàries
• Metabòliques
• Osteoarticulars
• Psicològiques
• Socials
• Pulmonars
• Quirúrgiques
• Reproductives 
• Risc de càncer en les dones endometrí, mama, ovari
• Risc de càncer en els homes: Pròstata, colon

Conclusió

Open publication - Free publishing - More conclusions

Diagnòstic anorèxia

Open publication - Free publishing - More anorexia

Símptomes anèmia

Els símptomes de l'anèmia son molts i molt variants. Això s'explica perquè al ser de sang pobre tots els òrgans del cos se'n ressenten de la escassa d'oxigen.

• Debilitat física: Es manifesta per lassitut, fluixedat de cames, sobre tot al pujar escales, cansament fàcil amb poc treball, incapacitat de fer exercisi corporal una mica fort i sostingut.
• Debilitat mental: Son símptomes deguts a l'escassetat d'oxigen en el cervelli son l'incapacitat de concentre i l'atenció falta d'idees cansament cerebral al poc temps de fer un treball mental regular, mal de cap, marejos i vertígens.
• En el cor: Palpitacions, pols ràpidal fer esforços, sensació d'ofeg al pujar costes o escales.
• Trastorns de la son: Es manifesten problemes de falta de son a les nits a deshora.
• Digestions dolentes: Deguda a la pobressa dels sucs gàstrics per culpa de l'anèmia.
• Pal·lidesa de la pell: Pot arribar a ser blanca com la cera. Aquesta pal·lidesa es veu també en els llavis i dins de les parpelles, que en comptes de ser vermell son rosats o pàl·lids.

Anèmia

L'anèmia és una malatia de la sang on hi ha una disminució de la concentració d'hemoglobina. Hi ha un descens de l'hematòcrit i de la concentració de hematies.
En una anèmia hi ha una menor capacitat de la sang per transportar oxigen als teixits causant-los hipòxia. Com que totes les cèl·lules humanes depen de l'oxigen per viure, els diferents graus d'anèmia poden tenir una àmplia varietat de conseqüències mèdiques.

Causes de l'obesitat

Aquest problema de salut, qualificat per l'OMS com l'epidèmia del segle XXI, té l'origen en causes que van des de l'herència genètica, els trastorns endocrins, la influència del medi ambient, problemes del sistema nerviós, el tipus d'alimentació o l'activitat física. Aquests dos últims factors, alimentació i activitat física, estan relacionats amb la majoria dels casos de sobrepès i obesitat.

Les estadístiques diuen que l'obesitat està augmentant de manera alarmant als països occidentals com a conseqüència del sedentarisme de la vida moderna i els mals hàbits alimentaris. Es creu que en els pròxims vint anys el nombre d'obesos es duplicarà. En l’actualitat, aquesta malaltia ja afecta més de dos milions d'espanyols i és una mica més freqüent en les dones que en els homes. 

Video trastorns alimenticis

Símptomes bulímia

• Es comença amb dietes per millorar l'aspecte físic.
• El desig de menjar dolços i aliments rics en grasses es molt fort.
• Els sentiments d'ira, cansament, ansietat, soledat o avorriment provoquen l'aparició d'ingestió compulsives
• Ansietat o compulsió per menjar.
• Vòmits.
• Abús de medicaments laxants i diürètics.
• Seguiment de dietes diverses.
• Deshidratació.
• Alteracions menstruals.
• Augments i descensos de pes bruscos.
• Augment de caries dental.

Símptomes anorèxia

Els símptomes principals de l'anorèxia son:

• El rebuig a matenir el pes corporal per damunt del mínim normal per edat i talla.
• Adopció de dietes que donen a la persona malalta sentiments de poder i control.
• Poseeix un únic objectiu "ser prim".
• El caràcter es hostil i irritable.
• Sobrevé la depressió.
• Realització d'activitat física intensa.
• Por intensa a l'augment de pes el temany o la propia forma del cos.
• En les dones, absència d'almenys 3 cicles menstruals consecutius en el plaç previst.
• Estrenyiment.
• Preocupació per les calories dels aliments.
• Dolor abdominal.
• Preocupació pel fred.
• Vòmits.
• Preocupació per la preparació dels menjars.
• Restricció progressiva dels aliments i obsessió per la balança.
• Abundància de trampes i mentires.
• Hiperactivitat i preocupació obsessiva pels estudis sense gaudir d'ells.

Obesitat

És quan la massa greix de la persona excedeix el saludable i perjudica notablement la salut de la que el pateix. L'obesitat sempre és per excés de greix i el sobrepès pot ser per altres motius.
Mèdicament: A l'excessiva quantitat de greix corporal, i l'excés de pes és major del 20% en relació a la talla.

Coloquialmente podem dir que una persona té sobrepès quan acumula més greix de la que necessita, i aquesta acumulació extra no li permet realitzar tasques normals per a l'ésser humà, córrer, saltar, enfilar ... També el sobrepès afecta la salut de la persona que el pateix.
Mèdicament: el sobrepès és l'estat en el qual s'excedeix el pes adequat per l'edat i talla d'una persona. Si el pes d'un nen està entre el 110 i 119% del pes ideal, és a dir, amb un excés del 10 al 19% sobre l'esperat per a la talla, segons referència de NCHS (14), s'assenyala llavors un Sobrepès. (NCHS 2000) (Sobrepès infantil).

Bulímia

Bulímia, desordre alimentari causat per l'ansietat i per una preocupació excessiva pel pes corporal i l'aspecte físic.

Les persones que pateixen de bulímia, posseeixen una baixa autoestima i senten culpa per menjar massa, solen provocar-se vòmits, ingereixen laxants i realitzen dejunis, a causa d'això, presenten oscil.lacions brusques del pes corporal.
El comportament bul·límic s'observa en els malalts d'anorèxia nerviosa o en persones que duen a terme dietes exagerades, però la bulímia no produeix pèrdues de pes exagerada.

 

Anorèxia

L'anorèxia consisteix en un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i porta a un estat d'inanició. L'anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi gràs tot i que el seu pes es troba per sota del recomanat. Per això inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i la reducció de la ingesta d'aliments.

Normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni, ja que hi ha la falsa creença que engreixen. A continuació rebutja els greixos, les proteïnes i fins i tot els líquids, portant a casos de deshidratació extrema. A aquestes mesures dràstiques se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de diürètics, laxants, purgues, vòmits provocats o excés d'exercici físic. Les persones afectades poden perdre des d'un 15 a un 50 per cent, en els casos més crítics, del seu pes corporal. Aquesta malaltia sol associar amb alteracions psicològiques greus que provoquen canvis de comportament, de la conducta emocional i una estigmatització del cos.